d`entre les poques novel·les de l`antiguitat grega que se`ns han conservat, la millor és molt probablement dafnis i cloe, escrita cap al final del segle ii o la primeria del segle iii dc per un autor del qual amb prou feines sabem el nom. dafnis i cloe explota la tensió entre la placidesa del quadre bucòlic i l`agitació de la vida urbana per explicar la història de dos infants trobats i criats per pastors a l`illa de lesbos, que s`acaben enamorant l`un de l`altra. diverses vicissituds -incloent-hi escomeses de pirates i soldats- acompanyen els protagonistes en la seva descoberta del desig. alhora que descriu detalladament el paisatge i els ambients que fan reaccionar el noi i la noia, i també els incidents que catalitzen els canvis en la seva relació, longus traça amb mà mestra el desvetllament de la consciència sexual de la parella.