La poesia de Teresa Colom produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria. Mai m’havies ofert paraules tan sentides com aquelles mans amb què estrenyies les meves, privat de la parla. Va caldre, papa, que tu fossis fill i jo mare perquè l’esfera del rellotge xuclés números i agulles i li mostrés a la consciència un altre cercle.