Jo no sé vosaltres, però jo, des que sóc prou gran per haver copsat que la gent dorm al carrer, sem fa estrany. Hi ha alguna cosa que coixeja, oi?!! Tots aquests despatxos a la ciutat, il·luminats com platós de cinema i que a la nit són buits. Amb totes les segones residències que, deu mesos a lany, només acullen un grapa t de ratolins i fins i tot aranyes... Quan hi penso, sem fa estrany. Si hi penso, és