Una noia i un soldat es la primera novel·la que Teresa Pamies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d’un exili que s’havia allargat mes de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicacio. Protagonitzada per una "noia" marxista (amb molts punts en comu amb l’autora) i un "soldat" republica, aborda sense concessions l’experiencia de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitja de dues veus contrastades, enmig d’una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inedita, aquesta "novel·la de la guerra civil" —com podem llegir en el subtitol de l’obra— surt a llum cinquanta anys despres que la censura l’hagues interceptada.