Reseña del libro "El riu ve Crescut (en Valenciano)"
El vell pescador Toni i la seua filla Vicenta, el matrimoni de nouvinguts malaguenys format per Rosa i Paquiro amb la seua extensa familia, el cego Isidro i la seua esposa Victoria, els problematics Chon i Jaime o lancia il·luminat Gaspar Gomez de la Rabida son alguns dels desheretats que malviuen en les xaboles instal·lades en el llit del riu Turia en plena postguerra i que hauran de patir la mortifera riuada de 1949. A partir de llavors, les seues vides sentrecreuaran amb les daltres personatges de barris populars de Valencia, com el Carme, Natzaret i Campanar, sense imaginar que una nova i enorme riuada, la de 1957, tornara a precipitar-se tragicament sobre el seu desti.Esta es la primera traduccio al valencia d'El rio viene crecido', la novel·la amb que Maria Beneyto guanya el Premi Valencia de Literatura 1959, una narracio indispensable, des del punt de vista literari i huma, per a coneixer amb tot realisme la miseria, pero tambe la grandesa, duna ciutat sempre contradictoria. Les riuades, mes que assot de la natura, son, per a Beneyto, el simbol de les inhumanes condicions a que la societat de postguerra condemna els valencians.
