Reseña del libro "Capses Secretes"
Les Capses secretes contenen l?espai de llibertat que Joan Ponç buscava a les sales d?espera d?hospitals del sud de França on va haver d?acudir durant cinc anys per greus problemes de salut. Estan formades per quatre-cents vint-i-quatre dibuixos en tinta xinesa i aquarel·la, que l?autor va disposar en les sèries: «Minigeperuts», «Estranya», «Degollats», «Cap-espelmes», «Èxtasi»,«Espurnes», «Irregulars», «Degenerats» i «Celestial». El llibre també inclou aproximacions a l?obra ponciana a càrrec de Jordi Carulla-Ruiz, Sílvia Muñoz d?Ímbert, Arnau Puig i Alèxia Sinoble, i recupera textos de Rosa Queralt, Luis Goytisolo, Fernando Arrabal i Jean-Clarence Lambert, entre d?altres, escrits expressament per al catàleg de la primera exposició de Capses secretes, el 1983. Joan Ponç (Barcelona, 1927-Sant Pau de Vença, 1984). Ponç va descobrir la vocació per la pintura quan conegué El Entierro del conde de Orgaz d?El Greco. Amb disset anys va emprendre estudis de dibuix i pintura, però la seva formació artística i intel·lectual va ser autodidacta. Introduït en cercles de poetes, artistes i erudits decisius per a la recuperació de l?avantguarda, els que el van influir més foren J.V. Foix i Joan Brossa. Va participar en publicacions com Algol i Dau al Set, l?estètica de les quals es va veure fortament impregnada per la seva força visionària. L?any 1953 va viatjar al Brasil, on va romandre nou anys, després dels quals va tornar als Pirineus, que reconeixia com el seu eix còsmic. La màgia, la metafísica i la mística, així com un obscurantisme oníric d?atmosfera impalpable, són trets que van caracteritzar la seva obra i van determinar una forta personalitat artística que el va apartar del camí d?experimentació que els seus coetanis van cercar en l?informalisme i l?abstracció.
