Reseña del libro "Escenaris"
Segons ell a les estrelles no hi ha corrupcio, tot es de foc, net i desinfectat. Deu ser que son lluny, penso jo, pero es igual, encara que sigui perque son lluny te rao. Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a lhoritzo, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el mon, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscavem la pronuncia anant als pobles. Ara val mes no baixar del cotxe, de manera que busco lexpressivitat enfosquint lidioma als tunels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumes. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb lolor de la terra i el blat despres de la sega, amb lamargor de la fullaraca cremada o amb laire carregat de les tempestes destiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats despres de lincendi dun bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacalla. Sala domina a la perfeccio el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i lexpressio un blanc, els seus tirs farien tots diana, Joan Flores Constans