Reseña del libro "I un dia"
El nostre objectiu aci es recuperar un fragment dhistoria, resquills duna tragedia eclipsada per un oblit interessat i per la terrorifica magnitud de la repressio posterior a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).Acabada la contesa, les autoritats franquistes van instal·lar una colonia penitenciaria a Formentera. Una preso, en una illa, en un Estat que era tant illa com preso. Un lloc on confinar presos politics dorigens molt diversos: extremenys, murcians, mallorquins que acabarien convivint amuntegats, famolencs, En un espai on avui a penes queden uns pocs murs i una memoria esfilagarsada.Va ser una de les mes cruels instal·lacions de reclusio de la postguerra. Va començar a rebre presoners el 1940 i en el seu moment de major activitat va arribar a albergar uns 1.500 presos, de les Balears i tambe de la Peninsula, especialment de la regio dExtremadura. Mes de 2.000 presos van passar pels seus barracons. Les condicions de vida estaven marcades per la penuria, la desproteccio i el brutal comportament de la direccio del penal. 58 reclusos van morir en aquesta preso, segons la documentacio existent.Les instal·lacions van ser desmantellades el 1943, quan el regim sorgit del cop destat de 1936 va percebre que els seus aliats en la II Guerra Mundial podien ser derrotats en la contesa.Afloren aqui notes de crueltat, pero tambe dhumanitat; breus apunts de supervivencia quotidiana; il·lusions de fugida i records dun passat que va arribar a ser esperançador; interaccio entre reus de diferents procedencies i entre reclusos i guardians; convivencia amb la poblacio autoctona duna illa empobrida que al seu torn era una preso mes gran, igualment limitant i amb un incert avenir.Amb eixos materials, meticulosament treballats per Antoni Ferrer, Vicent Ferrer i Carles Torres, van preparar un guio dramatic disposat en relats interconnectats i que reflecteixen la complexa quotidianeitat del penal.Sobre aquesta base Victor Escandell ha operat la seva magia per a tornar visible cada historia, imprimint-li una composicio grafica dura, de negres esquinçats que conviuen amb una bicromia que sovint estreny la nostra gola.Lobra compta amb un apartat documental de mes de vint pagines que permet aprofundir tant en el seu proces creatiu com en la historia i context del penal.
