Reseña del libro "L'estret Cami de L'interior"
Lestret cami de linterior, el darrer diari de viatge de Matsuo Basho (1644-1694), es considerat un dels cims de la literatura japonesa classica. Passatges en prosa com els referits a Matsushima, Hiraizumi o Kisakata, o el que serveix per introduir lobra son presents a totes les antologies, i els nombrosos haikus inserits al llarg del text exemplifiquen perfectament per que lautor es considerat el primer dels quatre grans mestres daquesta forma. Fruit, a pesar de la brevetat, de quatre o cinc anys de treball, el diari narra cinquanta-tres dies dun viatge que porta Basho a les provincies septentrionals del Japo durant lestiu i la tardor de 1689, amb lobjectiu de visitar els indrets famosos que els autors del passat, principalment monjos itinerants com Saigyo, havien cantat a la seva poesia. Aixi, el viatge esdeve un recorregut de forta carrega espiritual en que Basho, seguint la seva maxima de no imitar els classics sino buscar el mateix que van buscar ells, dialoga amb els poetes que lhavien precedit. Per be que escrit en prosa, el text esta estructurat a la manera dun poema encadenat, la forma de poesia col·lectiva de que Matsuo Basho fou el mestre indiscutible a la seva epoca, i la continuitat del viatge senriqueix amb una gran varietat de temes i escenes i una multiplicitat de mirades que lautor recull de la tradicio i projecta, entrelligades amb la seva propia, sobre els paisatges que contempla. Matsuo Basho (1644-1694) es un dels poetes mes importants de la tradicio japonesa, i sens dubte el mes ben conegut fora del seu pais. Nascut en una modesta familia de samurais de la ciutat dUeno, gracies als seus dots poetics entra de ben jove al servei dels senyors locals i es forma en el conreu del haikai renga o poema encadenat, una modalitat de poesia col·lectiva de la qual arribaria a ser el mestre indiscutible de la seva epoca. Tot i la proximitat dels cercles poetics de Kyoto i Osaka, mes actius, als vint-i-vuit anys es trasllada a la ciutat dEdo, on es va anar forjant un estil poetic propi a partir de lectures de classics xinesos i japonesos, lestudi del budisme zen i lassimilacio de les tendencies mes innovadores en el conreu del haikai i de lhaiku, que nes lestrofa inicial. Lany 1677 va fundar la seva propia escola poetica, que privilegiava les composicions austeres, basades en latencio als sentits i el to meditatiu, i el 1680 va prendre el pseudonim de Basho, el nom de larbre que creixia al jardi de casa seva i que representa la sensibilitat del poeta.
