Reseña del libro "Lluna creixent sobre el Tàmesi (en Catalá)"
Quan el protagonista de Lluna creixent sobre el Tàmesi acaba d’acomiadar a l’aeroport una amant de temporada, septembrina i tempestuosa, una trucada des de Londres li fa saber que el seu pare ha mort. La notícia indesitjada prem les tecles de la memòria i fa desfilar davant nostre tota una vida —la del pare— excepcional, agitada, viscuda amb una intensitat emocional que provoca l’admiració del fill.
En aquesta obra, Gabriel Janer Manila combina, amb l’elegància a què ens té acostumats, una prosa altament lírica i mesurada amb una narració a estones brutal, crepuscular, capaç de submergirse en les profunditats dels misteris de la vida i de la mort.
Gabriel JANER MANILA (Algaida, Mallorca, 1940) és possiblement el millor autor de llengua catalana nascut a les Balears. És llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor. L’any 1967 es donà a conèixer amb L’abisme, Premi Ciutat de Palma de novel•la. Des d’aleshores la seva producció narrativa ha estat continuada, amb títols com Els alicorns (Premi Josep Pla 1971) o Tigres (Premi Ramon Llull de Literatura Catalana, 2007). També ha conreat l’assaig amb títols com Cultura popular i ecologia del llenguatge (Premi Josep Pallach 1981) i s’ha prodigat en la narrativa infantil i juvenil: El rei Gaspar (Premi Josep M. Folch i Torres 1975), Tot quant veus és el mar (Premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre infantil de 1987 i Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura 1988) o El terror de la nit (Premi Columna Jove 1995). La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, castellà, anglès, gallec, euskera, neerlandès, rus, italià i francès. Ha impartit cursos i pronunciat conferències arreu d’Espanya, Mèxic, París, Frankfurt, Nova York, Berlín, Bogotà, Quebec, Montreal, etc.
«Janer Manila construeix amb delicadesa una realitat mítica, alhora recurrent i sempre renovada». Jordi Llavina (Avui)
