ULTIMS DIES A LEIXAMPLE (en Catalán) - ESCODA, FERRAN

Una irònica elegia de l'Eixample i els seus habitants

«A cop d'ull d'antropòleg extraterrestre, els habitants del'Eixample s'alimenten de paella precuinada i sangria, vesteixen robad'explorador i samarretes de colors i calcen xancletes, sovintarrosseguen una maleta amb rodes i tenen una gran afició al'autofotografia monumental. Jo era un anacronisme molest, una nosaper al progrés¤.

En Deulofeu no és un escriptor com els altres. Tal com els maquilladors embelleixen el rigor mortis dels difunts,els obituaris que ell redacta per a una funerària són un bàlsammomificador per a glòria del traspassat i record d'amics i deparents.

Nascut i alletat a l'Eixample, viu en un edificipropietat de la seva família d'ençà de la seva construcció, la CasaDeulofeu, que apareix en totes les postals. Ara, l'ambició ha portatla darrera tongada de la nissaga de burgesos a trinxar el casal delsavantpassats i convertir-lo en apartaments i despatxos per llogar-losa preu d'or. Ell, l'únic que no ha cedit a la temptació del'especulació i l'èxode, es resisteix que el facin fora de casa quanja no té ni edat ni cintura per canviar de paisatge i d'hàbits.L'Eixample és el seu finisterre particular i no està disposat arendir-se i abandonar-lo.