Reseña del libro "Roda de Solitaris"
Roda de solitaris (1957) és una novel·la que narra la solitud de cinc personatges diferents amb la guerra com a escenari i motor de lacció. Els protagonistes de la història senfronten, des de situacions diferents, a la impossibilitat de ser feliços en un món que els aclarara i els priva de ser amos del seu destí.Feia temps que el pare se nhavia anat al front, i en aquell lloc de la casa, en aquella penonbra, era on el minyó es trobava més acompanyat, més propens a les esgarrifances dun record afectiu. La solitud era seguretat, i el silenci, amable companyia.Avui no hi ha hagut alarma, però encara és dhora per a cantar victòria. Fa un parell de dies que laviació no ha comparegut però langúnia és sempre la mateixa
Nhi ha prou amb saber que el cel és obert.La guerra a ciutat és només una multitud de vells, de dones i de criatures sota un gran mantell de tristesa. I molts militars insolents amb les dones. De cotxe, algun, amb la pintura clapejada de campanya i, de tant en tant, un taxi que ja no saguanta dret. I els autobusos amb els vidres també pintats, semblen autobusos morts, fantasmes dautobús
Quan no hi ha bombardeig, tanta precaució és una tortura moral més; quan vénen els avions, cap daquestes mesures no evita res
.
